Quina persona ens imaginem quan pensem en la pagesia? Amb aquesta qüestió ha començat la darrera sessió dels grups de 3r d’ESO de l’Institut Montjuïc que participen al projecte sobre les minves en el circuit alimentari. L’alumnat ha respost la pregunta inicial amb diversitat d’opinions i ha plantejat des de dones joves fins a homes adults d’edat avançada.
En el marc de la setmana del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, l’alumnat ha analitzat la situació actual de les dones en el sistema agroalimentari. Noies i nois han reflexionat a través d’un Ted Talk sobre la fam mundial i sobre el paper de la dona en la producció d’aliments, realitzada en una àmplia majoria per agricultores. El vídeo fa referència a la cèlebre frase d’Arquímedes: “Doneu-me un punt de suport i una palanca i podré moure el món”. La xerrada planteja tres palanques de canvi per fer front a la pobresa extrema.
La sessió s’ha centrat en dues paradoxes que impulsa el sistema agroalimentari actual. D’una banda, els i les joves han descobert que el 70% de la producció d’aliments està feta per dones però només posseeixen l’1% de terres a nivell mundial. L’alumnat també ha treballat a través d’un article sobre la situació de les agricultores a Catalunya respecte a la propietat de les terres, que ha millorat fins arribar al 20%, tot i mantenir-se en nivells molt allunyats de la paritat.
D’altra banda, els i les joves han descobert que la majoria d’afectades per la fam a nivell mundial són dones i infants malgrat l’àmplia majoria femenina en el treball dels cultius. També ha après que la suma de la malària, el SIDA i la tuberculosi tenen un índex de mortalitat inferior al de la fam mundial. Per tant, tots dos col·lectius tenen el dret a l’alimentació vulnerabilitzat i cal donar visibilitat al greuge que pateixen.
El taller també ha posat èmfasi en què tothom pot tenir poder més enllà de la identitat sexual individual. Els grups de 3r d’ESO han comprovat com el problema de la igualtat en el sistema agroalimentari se centra en l’accés a les posicions de presa de decisions i a la titularitat de les terres. Les dificultats d’accés al poder impliquen desigualtats degut a la poca equitat en l’accés a recursos productius i a feines rurals igual que els homes. Noies i nois han comparat la situació de les dones en l’agricultura amb la que viuen en el futbol, en què existeix la possibilitat de jugar però les dificultats són molt més grans.
L’alumnat també ha debatut sobre la importància de la declaració de Beijing l’any 1995, en què es reconeixia el paper clau de les dones cap a l’assoliment de seguretat alimentaria i nutricional. Tot i això, noies i nois han comprovat que destacar la desigualtat no ha comportat gaires canvis i han vist que cal un pas més que també s’ha d’impulsar des de la societat. L’alumnat ha culminat l’activitat amb una reflexió de la situació de la dona agricultora en relació al context en què viu al món.
“Les dones són el pilar de les comunitats rurals, ja que cultiven i produeixen els aliments i s’asseguren que les seves famílies estiguin ben alimentades i ben nodrides”. Kanayo Nwanze
“Per millorar la consideració social i econòmica de les dones, és necessari augmentar el reconeixement de l’important paper que desenvolupen en l’economia rural”. Marcela Villareal
Vols saber-ne més?
Aquesta activitat forma part del projecte d’Aprenentatge i Servei a “Transformem el valor dels aliments: innovació en el circuit alimentari ecològic – Fase 2: Consolidació” que impulsem a l’Institut Montjuïc gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona. L’Aprenentatge i Servei entén l’acció pedagògica com una pràctica transformadora que vol empoderar l’alumnat per exercir una ciutadania activa i responsable. L’objectiu de l’aprenentatge: conèixer el maneig de l’agricultura ecològica des de la planificació fins a la comercialització. L’objectiu del servei: introduir les minves que es donen entre la producció i la comercialització alimentària dins del circuit de consum actual.