Avui dia es produeixen suficients aliments per alimentar a totes les persones, però 821 milions encara pateixen fam al món −1 de cada 9 persones−, segons l’últim informe de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura).

En aquest context de desigualtat, la fam i la desnutrició segueixen sent obstacles per al desenvolupament de molts països. Per això, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible busquen acabar amb totes les formes de fam i desnutrició i vetllar per l’accés de totes les persones a una alimentació suficient i nutritiva, especialment nens i nenes.

ODS 2 Fam Zero

L’objectiu Fam Zero pretén que el 2030 totes les persones tinguin garantit el seu dret a l’alimentació. Un dret que implica promoure pràctiques agrícoles sostenibles a través del suport a petites agricultores i l’accés igualitari a la terra, a la tecnologia i als mercats. A més, es requereix el foment de la cooperació internacional per assegurar la inversió en la infraestructura i la tecnologia necessària per millorar la productivitat agrícola. En el context del projecte de cooperació a San Miguelito (Nicaragua), Desos Opció Solidària ha realitzat un reportatge sobre Fam Zero per conèixer a través de la veu de testimonis i persones expertes com es consumeixen i es produeixen els aliments a Nicaragua i Catalunya.

Un dels entrevistats és Félix Salinas, originari de San Miguelito (Nicaragua) i resident a Catalunya, qui explica que a San Miguelito hi ha un mercat on la població compra normalment els aliments perquè són productes més saludables i frescos. Com a contrast, el Félix explica que a Barcelona productes com la carn sol comprar-la a supermercats, mentre que les verdures prefereix adquirir-les a fruiteries.

Pel que fa a la producció d’aliments, Félix recorda que a Nicaragua tenien un hort on cultivaven fruites i hortalisses com taronges, mangos, préssecs, tomàquets o chiltoma (pebrot a Nicaragua). A més, afegeix que al país centre-americà s’educa a cultivar i plantar arbres i hi predomina l’hàbit de cultivar productes per a consum propi i venda.

Malbaratament d’aliments: un problema econòmic, social i ambiental

Un terç dels aliments que es produeixen al món es perden o es malbaraten cada any. Un dels reptes per acabar amb la fam consisteix a evitar el malbaratament. “Compro allò just que necessito per menjar. Quan veig que em caducaran els productes m’invento receptes, com ara una beguda refrescant feta amb la pell de la pinya i arròs” explica el Fèlix.

A més, el Félix comenta que troba a faltar algunes fruites tropicals a Catalunya, sobretot el mango i el maracujà. Tot i que a Barcelona pot aconseguir-les, es queixa que són cares, ja que es tracta de productes importats, la qual cosa incrementa la petjada ambiental.

Una altra dels testimonis d’aquest vídeo és Yadira Ávalos, mare de Félix Salinas, emprenedora i productora de San Miguelito. “El meu negoci de rebosteria m’ha donat estabilitat econòmica per mantenir els meus fills”, comenta la Yadira.

Persones expertes en ODS i el Dret a l’Alimentació també destaquen l’important paper de l’educació per aconseguir un consum responsable i arribar a la meta de la Fam Zero abans del 2030. Els agents educatius també són claus per integrar als programes educatius factors que ajudin a fomentar el consum responsable i assolir el repte Fam Zero, tal com destaca el tècnic de programes de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Gerard Graells.

Les dones, claus en la producció global d’aliments

Segons la FAO, les dones són responsables de la producció de la meitat dels aliments que es consumeixen al món, però a la majoria no se li reconeixen els seus drets. Si tinguessin accés a la titularitat de les seves terres -menys del 13% de les persones que posseeixen terres agrícoles són dones-, a finançament i a capacitacions, podrien produir entre un 20% i un 30% més d’aliments en el món.

Segons Montse Tafalla, membre de la Junta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i especialista en el Dret a l’Alimentació, “les dones que viuen i treballen en el món rural pateixen discriminacions en l’accés a la tecnologia, la formació o la propietat de la terra”.