Després de la primera visita al Parc Agrari, l’alumnat de l’Institut Montjuïc ha tornat a l’aula per aprofundir en els coneixements sobre el sistema agroalimentari. Abans de la següent sortida a les finques, els i les joves han reflexionat sobre si la pagesia s’associava més als homes o a les dones. La resposta ha sorprès la majoria de nois i noies, que relacionaven els treballadors del camp amb la imatge d’homes d’edat avançada.

Els grups de 3r han descobert que el model d’agricultura industrial vulnera el dret a l’alimentació de les dones. L’alumnat ha trobat dades alarmants a nivell internacional, com la pèrdua de 42.500 ocupades en el sector agrícola durant els últims 5 anys. Una xifra encara més sorprenent es reflecteix en què les dones produeixen el 70% dels aliments consumits a nivell mundial però només posseeixen l’1% de les terres.

Els nois i noies han pres consciència de l’empitjorament de la situació que accentua les diferències i incrementa la falta d’equitat en l’accés als recursos productius. Les mestres també han volgut rememorar alguns antecedents històrics d’aquesta falta d’igualtat en la pagesia. Les docents han parlat sobre la importància de l’hereu en la societat antiga i de la rellevància que s’atorgava a l’home en la possessió de terres.

Més enllà de la situació de la dona, l’activitat també s’ha centrat en recuperar conceptes de sessions anteriors com per exemple la Política Agrària Comunitària (PAC). L’alumnat ha recordat que el sistema d’ajudes a la pagesia de la Unió Europea afavoreix els propietaris de grans extensions i perjudica l’agricultura ecològica a petita escala.

Durant la sessió, els nois i noies han fet memòria del que els va explicar la Mireia sobre el funcionament de les petites parcel·les agrícoles ecològiques i sobre l’especial atenció que requereixen els conreus lliures de químics. L’alumnat ha reflexionat sobre la paradoxa entre la petita pagesia ecològica i l’agricultura industrial. En el primer cas, reben poc suport econòmic tot i que es veuen obligats a pagar un segell que certifiqui que els seus productes són ecològics. En canvi, l’agricultura industrial rep ajudes en funció de l’extensió dels seus terrenys sense necessitat de certificar la qualitat dels seus productes.

Segons els organismes internacionals, el dret a l’alimentació es basa en l’accés als productes de qualitat i quantitat. La problemàtica rau en què en el context actual una part de la societat no pot accedir als aliments de qualitat. L’activitat ha acabat amb el plantejament d’una pregunta: si la qualitat s’associa a l’agricultura ecològica, per què s’afavoreixen les grans extensions de terreny que acostumen a utilitzar l’agricultura industrial?

Vols saber-ne més?

Aquesta activitat forma part del projecte d’Aprenentatge i Servei “Transformem el valor dels aliments: innovació en el circuit alimentari ecològic” que impulsem a l’Institut Montjuïc gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona. L’Aprenentatge i Servei entén l’acció pedagògica com una pràctica transformadora que vol empoderar l’alumnat per exercir una ciutadania activa i responsable. L’objectiu de l’Aprenentatge: conèixer el maneig de l’agricultura ecològica des de la planificació fins a la comercialització. L’objectiu del Servei: introduir les minves que es donen entre la producció i la comercialització alimentària dins del circuit de consum actual.